L’Escola Pia de Catalunya, motivada pel seu esperit eclesial, per les decisions del darrer Capítol General, per la reflexió sobre els signes dels nostres temps, per la satisfacció rebuda de tants col·laboradors plens de bona voluntat i eficaços en la seva acció, sent la necessitat de plantejar un ampli debat sobre el tema de la seva Missió i d’intentar trobar camins nous per a associar-hi algunes persones de les que ja comparteixen amb ella les tasques concretes de cada dia.
L’Escola Pia ha rebut un encàrrec eclesial: participar en la Missió rebuda del Crist, de manifestar al món la voluntat de Déu, que ens crida a viure en comunió amb Ell i, per tant, en la màxima plenitud de l’amor, de la llibertat, de la veritat, de la pau, de la solidaritat, de tots aquells valors que proclama l’Evangeli i que, d’acord amb diversos contextos culturals, han rebut el nom de redempció, salvació, alliberament…
Tots els veritables cristians, al llarg del temps, s’han sentit motivats (vocacionats es diu a vegades) a fer-se coresponsables d’aquesta Missió i a col·laborar-hi segons les qualitats i oportunitats de cadascú. Alguns ho han fet d’una manera col·lectiva i organitzada, d’acord amb una certa intuïció o esperit propi del grup. Entre ells, l’Escola Pia. Des dels inicis, tant el fundador, Josep de Calassanç, com els seus companys, van ser conscients que podien contribuir fortament a la Missió global de l’Església d’una manera peculiar: a través de l’educació, sobretot dels infants i dels qui no tenen oportunitats en la vida social, ja que aquest és un mitjà excel·lent per a aconseguir alliberar les persones i millorar la societat.
Per diverses raons i circumstàncies històriques, l’Escola Pia es va anar estructurant com un col·lectiu de persones lligades per compromisos religiosos i majoritàriament sacerdots, encara que mai no va ser d’una forma del tot excloent.
Avui dia, les circumstàncies han variat molt i la consciència i la implicació de persones sense els compromisos religiosos és cada vegada més clara i més gran. Això és especialment cert en el nivell de les tasques concretes. Però cada vegada més també en el nivell del sentit global d’aquestes tasques, és a dir, en la Missió que hi ha al darrere.
Creiem, doncs, arribat un moment propici per a debatre el conjunt d’aquesta qüestió tan complexa i per a procurar trobar aquells camins nous i aquelles formes d’articulació entre religiosos i no religiosos més ajustades a la realitat actual.
(Extracte de la crida del P. Provincial a una Assemblea Extraordinària de les Institucions Escolars de l’Escola Pia de Catalunya / 10.11.93)